Treballaven amb una única eina: la telepatia. No solien equivocar-se, i era així com controlaven el Món. Un món que cada dia era més convuls i més corrupte.
Aquells estats eren governats per ànimes feixistes i nazis. Tots provenien d’antics governants d’aquella etapa fosca, negra.
Ànimes blanques s’havien proposat lluitar perquè el món fos més just i s’acabés la misèria i la tirania.
Els governants canviaven el curs natural de la vida, i aquella terra estava condemnada a la mort. Manipulaven el clima i es produïen forts cataclismes. Ànimes blanques feia molt temps que combatien contra aquella gent usurpadora de poders i vides, sense aconseguir que canviessin de mentalitat ni de criteri. Hi havia un misteri que calia destapar. Van convocar una assemblea i van decidir esbrinar perquè eren més forts que ells.
L’ocasió va arribar quan, Ànimes blanques, van fer presoners uns dels capitosts i se’ls van endur en un laboratori experimental. I van esbrinar que des de grans ordinadors i força mental intercedien en les ments vulnerables perquè es rebel·lessin.
En el laboratori, Ànimes blanques, van intentar reconduir-los mentalment. Quan van veure que no ho aconseguien van pensar en una intervenció directa al cervell. Havien d’acabar amb aquell problema que estenia el pànic i la misèria a la gent, que cada dia era més agressiva. La Terra estava condemnada a desaparèixer. Els virus fabricats en laboratoris produïen epidèmies i moltíssimes morts, sense haver de lluitar amb armes.
Allà, en el quiròfan, van descobrir que portaven un xip incrustat en la matèria grisa. Immediatament el van canviar per un altre amb ordres concretes perquè desactivessin els seus plans i convencessin tots els governs. Si guarien la Terra, els pobles reviurien en pau, en una mentalitat neta. La lluita del bé contra el mal, per la pau i la conservació de la Terra, hauria guanyat.
Ara només calia enviar ordres via telepàtica.
Molt bo l’escrit
Tant de bo mai arribem a aquets extrems, però la veritat la situació de tot plegat és preocupant.
Una abraçada!!
Marta Valls
Gràcies pel teu comentari, Marta. M’alegro que t’hagi agradat malgrat el que representa. Sí; tenim una situació que s’està fent molt pesada i angoixant.
Una abraçada molt forta!, i repeteixo, moltes gràcies!!!!!
Un relat interessant de ciència ficción.. Tan de bo amb un xip poguéssim aconseguir la pau entre els homes.. Molt original.. Maria Teresa.. FELICITATS.. ENDAVANT.. SEMPRE
Teresa, moltes gràcies pel teu comentari. Després de tants dies mig malalta, el teu comentari m’ha animat. Els teus comentaris sempre són plens de paraules encoratjadores.
Petons!!
La telepatia és una dimensió desconeguda!! Enhorabona per aquest relat, malgrat tot utòpic. Molt original! Enhorabona per aquest bri d’esperança!
Benvingut al meu blog, Vicenç!! Gràcies pel teu comentari, tens raó en tot, si el temps i els descobriments no ens sorprenen, com en moltes coses. Jo he descobert moltes coses que ignorava de mi. Moltes vegades no m’he reconegut.
Gràcies pel teu comentari; l’has fet créixer una mica més, el meu blog.
Una abraçada
Molt bé, Maria Teresa! M’ha agradat perquè és original, actual i et capta l’atenció.
Moltes gràcies!
Moltes gràcies, Maria! Gràcies a tu pel teu comentari!!!
Una abraçada
Podria ser l’esbóç d’una micro novela. Els detalls són ideals i està molt ben plantejat. Un món així ja hi signo, però molt em temo que els humans sóm una espècie destinada a l’autodestrucció. El planeta continuarà, però la Humanitat no. No estem preparats per a conviure en pau.
El teu relat ens regala esperança, que no és poc! Felicitats!
Moltes gràcies, Dolors, pel teu comentari. Molt interessant tot el que en dius. Crec que l’esperança només hauria de morir amb nosaltres.
Una abraçada molt agraïda
Hola Maria Teresa, com encara no podem comunicar-nos per telepatia, escrit aquestes línies per dir-te que m’ha agradat molt el teu relat. Felicitats i moltes gràcies!
Em fa molta il·lusió el teu comentari, Mara. Moltes gràcies!!!
Petons
No tan utòpic com sembla a primera llegida. Sempre he pensat que alguns gens alterats hi ha en les ments d’alguns dels que remenen les cireres d’aquest món. Potser sí que un intervenció en el camp de la genètica podria modificar positivament la cursa d’aquest món.
Sigui com sigui un article molt escaient.
A vegades sento una enorme curiositat per saber que dins de segons quin caps. Vaig voler escriure una metàfora del que patim, però semble que no hi estem tan lluny i, fins i tot, potser han passat per quiròfan…
Gràcies pel teu comentari, Esteve.
Una abraçada molt forta, amic meu!!
Veig que t’has llençat a la ciència ficció. Història interessant, que si tot es podés arranjar amb un xip tot es faria molt més fàcil. Camí interessant el que has iniciat. Segueix-lo, poden sortir-ne històries sorprenents.
Sí, m’agrada prova coses noves. Expressar sentiments des d’un altre vessant.
Gràcies i benvingut el teu comentari.
Una abraçada
Com sempre la teva ment no para,aquesta història és si més no sorprenent.
La que estem vivint ja és una altra cosa em penso que l’hauran de resoldre les generacions futures.
Fins que no es posin al dia aquesta gent fan la marmota.
Una forta abraçada
Gràcies, Maria Laura, pel teu comentari!
Una forta abraçada