Pecats

El segle XXI ha crescut en tots els sentits, s’ha transformat, per al bé i per al mal. És un segle ple de canvis, transformacions i naixements… Els PECATS CAPITALS n’és un exemple, ara ja no en són 7: el nou pecat totpoderós és L’ESCRIPTURA.

Sí, Ja sé que tota la culpa és meva, ja sóc grandeta; i el més curiós és que cap amistat em va advertir d’aquesta addicció; només la meva mare em va dir: “Filla meva, has de parar, això no t’és bo”. No li vaig fer cas fins que vaig perdre la salut. No tenia gana, no dormia bé, estava sempre absent, parlava sola…, fins que una nit em vaig despertar cridant i movent-me convulsa, com si volgués treure’m de sobre alguna cosa. La meva mare entrà a l’habitació per assegurar-se que no passava res.

—Estic bé, mama. No em passa res, només és un malson.

Així s’anaren repetint cada dia aquelles baralles internes. Una nit vaig voler recordar què passava i vaig aconseguir prendre part en aquelles converses violentes:

—Jo sóc més que tu i que tots. No tinc límits. M’és igual que sigui un home, una dona o un animal. Em vaig apoderar de l’ànima d’aquella nena i vaig aconseguir que es “tirés” un capellà. M’agrada arrossegar-los pels instints més baixos. Ella no sabia què era la “luxúria”, però la sentia dins seu. No parava de tocar-se i de mirar-se; la libido la dominava.

—Calla! Jo sóc pitjor. Penseu amb el pobre Golafret, segons abans de “petar” encara es volia menjar un pastís: hahaha!!! Això és ser fidel a la Gola.

—Va, i jo que mato de misèria i de gana als qui més tenen, qui pot fer això? Només ho pot fer l’Avarícia, jo!

—Vinga, vinga…! Això no és res. Pitjor és preferir morir-se que fer alguna cosa; que la casa se t’inundi de plats per terra i de deixalles…, i tot per “peresa”: això sí que té mèrit!!

—Desgraciats!!, no vull sentir-vos més o us abocaré tots els meus exabruptes i la ràbia que em brolla quan em fan bullir la sang. Ja sabeu que sóc capaç de qualsevol cosa, tites fredes! ―va respondre l’Ira.

—Oooh!! Jo vull ser més que vosaltres i faré tot el possible per ser-ho. Sí, ja sé que sóc l’Enveja, però què farien sense mi? L’Enveja et fa desitjar allò que té un altre…, sense mi no tindrien res.

—Vaaa!! pegueu-vos, mateu-vos. No m’interessa barrejar-me amb vosaltres, sou mesquins…, i no em titlleu de “Supèrbia” només per això.

—Eeep!! qui sou vosaltres que us creieu que sou els millors si només sou un “pecat”? No em coneixeu, sóc nou aquí. Sóc capaç de tot! El vostre Déu sóc jo; sóc foc i aigua, sóc aire i terra, sóc sol i lluna; sóc jo qui us ha creat i us puc destruir quan vulgui: sóc L’ESCRIPTURA!!!!

Un crit va sorgir de dins meu, amb força, gairebé horroritzada i em vaig despertar…, estava atrapada: escriure era la meva addicció!