Veus com les últimes hores del temps
cauen com fruita madura de l’arbre.
Escures amb delit
els últims minuts.
Ja només queden segons,
i et preguntes amb terror
on has posat el temps.
Se n’ha anat, sense retreure’t res,
però sense deixar-te res:
només buidor.
Ara toca començar!
Deixa un comentari