Silenci tapat pel so de les bombes,
Tapat pel plor dels infants,
De les àvies que canten per
Ofegar el plor dels més petits.
Rosegat de ràbia i d’impotència.
Jo vinc del silenci de crits i baralles.
Un silenci trist, ple d’incomprensió
I gemecs, plens de dolor, plens de soledat,
De veus segrestades i
Sentiments mutilats.
Jo vinc d’aquest silenci
Que ens volen imposar,
Ple de dolor despietat
Que encara vessa sang
Després de tres-cents anys.
Silenci vergonyós,
Imposat per la por
A la destrucció i la
Violació.
Jo vinc d’aquest silenci!!!!
Excel.lent poesia sobre la dominació immoral d’Espanya sobre Catalunya. Tots els catalans que creiem en Catalunya venim d’aquest silenci cadascú a la seva manera.
Crec que tens bones aptituds com a poeta. Podries ser una bona sòcia per al meu portal Lletra Perenne.
Fins després!!
Moltes gràcies, Marc, pel teu comentari. T’agraeixo molt la teva generositat.
Una abraçada
M’agrada molt Maria Teresa. Un plaer llegir el teu bloc. Una abraçada!!
Gràcies, Marta!! És un gran plaer i t’agraeixo molt el teu comentari.
Una forta abraçada!!!!