Les migdiades és el que més m’agrada, és el meu temps de solitud volguda.
Em deixo acompanyar per la música que sento o somio, si pot ser piano. El piano és l’instrument que més m’omple. És el més expressiu, ell sol et pot fer sentir tots els sentiments, és com una paleta de pintures d’un bon pintor, amb tots els colors dansant, alegres o tristos, barrejats o separats.
Amb veu melosa t’acarícia els sentits: plora, riu, canta, balla, es desespera, gemega… Les seves tecles salten obedients en contacte amb els dits que els transmet un estat d’ànim amb un bon arpegi.
De petita, el so d’un piano m’embogia.
Hauria corregut darrera del seu so, i només pensava en tenir-ne un. Vaig créixer sense haver pogut tenir-ne cap. Només em queda un somni al bell mig de tots els somnis que adornen la meva vida i hi donen un sentit: el piano i la música.
Fabuloses les rapsòdies húngares que acabo de sentir de Franz Liszt, i el seu Somni d’amor!!
Final del passeig per la Solitud.
Moltes felicitats M.Teresa que puguis expressar els sentiments amb l’escriptura.
Tens una gran sort.
Continua així…
Gràcies M.Carme! Tu també tens grans dots!
Una abraçada,
Maria Teresa
Certament,un piano ben tocat és un instrument que no li cale n més acompanyaments.
Tens tota la raó, Esteve. Em meravella veure aquests grans virtuosos del piano, els meus dits es mobilitzen al seu ritme. Gràcies pel teu comentari.
Una forta abraçada!
Preciosa melangia perseguint un somni, amb paraules dolces, brodades amb fils de mil colors. Gràcies, Maria Teresa, per voler-ho compartir.
Moltes gràcies Maria Carme pel teu comentari, per aquestes paraules tan preuades per mi i per fer-me-les arribar.
Una forta abraçada feta de molta estimació!
Moltes gràcies, Maria Carme, per aquestes paraules que arriben al cor i que tant t’agraeixo.
Rep una forta abraçada feta de molta estimació!
Somiar és gratis. El que passa és que no sempre es compleixen. La música ajuda sempre a superar-ho quasi tot.
Gràcies Jaume pel teu comentari. Molt cert, fins i tot els animals i les plantes noten el seu efecte.
Petons i abraçades
La música és una excel·lent companya, i encara més si es viu amb una passió com aquesta. Gràcies per compartir aquestes reflexions, Maria Teresa! És un plaer llegir-les… i viure-les també ??
Gràcies pel teu comentari, Vicenç! Crec que mai podrem agrair prou totes les hores que han esmerçat els grans músics per fer-nos gaudir de les virtuts del seu art.
Una forta abraçada virtual
Bon relat. El piano ben tocat pot transmetre sentiments. Encara que penso que quasi tots els instruments, si són ben tocats, ens poden arribar al cor.
Gràcies, M.Carme, per la teva opinió. Penso que cada instrument té la seva pròpia personalitat i no tots actuen igual sobre les persones. A mi, no tots els instruments m’arriben al cor, però m’agrada la música!
Una abraçada adaptada a tu, plena de sentiment.
Gr@cies Maria Teresa per aquestes paraules pleness de sentiments, color i vida…som música!!
Gràcies a tu, Liliana, pel teu comentari, gràcies per aquestes paraules que per mi són de gran valor.
Una abraçada
Preciós el teu relat.. Ple d”intensa potent delicada harmonia.. Ple de batecs de mil colors suavíssim.. Ple de perfum poderós i delicat alhora.. Què és sino la vida.. ??…Música, música només.. Plena d’un dolorós orgiàstic impactant silenci.. Trista impactant exquisida ..
Gràcies, Teresa! Unes paraules fetes poesia i que jo no podré mai competir perquè no en sé.
Una abraçada
No sóc una persona que acostumi a plorar, ni tan sols en aquells moments tristos de la meva vida. Gairebé sempre, quan he plorat, ha estat escoltant música. Moltes gràcies Maria Teresa per aquest bell relat sobre la música i les emocions que ens provoca.
Moltes gràcies, Mara, estic molt contenta que quest relat t’hagi agradat. És veritat que la música té un gran poder,
sense adonar-nos ens penetra dins i fa més efecte que segons quines paraules. Com tu dius, provoca emocions.
Una abraçada sentida