Blog

Ara fa un any, el poble es va despertar horroritzat: el Lluís de cal Petit era mort. Sí, l’havien trobat mort al cementiri del poble, ningú sabia què havia passat, no hi havia signes de violència; era a terra amb els ulls ben oberts, de bat a bat, a prop de la reixa. El Lluís només tenia … [Llegeix més...] about El fantasma de Tots Sants

Sense fer gota de fressa, a les palpentes, busca la porta de l’habitació. Encara és fosc, tots dormen absents de la realitat, quina realitat? en un altre món, oblidant els problemes. Dormen la innocència, la justícia tancada a les golfes perquè no desvetlli el son. Mira pel finestral mentre … [Llegeix més...] about El relat

Aquest mes d’agost cada dia he fet la migdiada, les vacances m’ho han permès. Ajaguda al llit, intentant fer relaxació, m’ha vingut a veure una flaire de xocolata desfeta com quan era petita. Era per a mi una obsessió: la xocolata del berenar. Però aquella que comprava la meva àvia o la meva … [Llegeix més...] about Xocolata – records

Quan vaig acabar la classe, la Pura, una alumna d’uns 80 anys, se’m va acostar i em digué a cau d’orella: “Perdoni: recorda que li vaig explicar una mica la meva vida... Quan acabi la classe m’agradaria que baixés amb mi per poder-li presentar el meu marit. Vol saber si avanço amb el català, i vol … [Llegeix més...] about La força del temps

Feia calor, com la majoria dels dies del mes d’agost. La Maria Laura sabia molt bé què faria si feia calor o plovia. Avui no tenia ganes d’anar a la platja; ja no era com abans que podies triar el lloc on plantar la tovallola. Ara tot eren empentes, canalla jugant, sense la vigilància dels grans o … [Llegeix més...] about Ni tot són plors ni tot són alegries

La Berta és una persona encantadora: és generosa, tot ho donaria i és feliç donant-ho; és optimista i alegre i sempre està cantant “Corazón, corazóóón, no me quieras matar corazóóóón!”, la cançó continua, però jo no penso fer-ho perquè no va amb mi; jo sempre estic pensant en les causes i les … [Llegeix més...] about A vegades et vols morir

L’hora de sempre, el moment d’enfrontar-se una vegada més amb la vida. Un moment que pesa, que s’eternitza. En Martí, abans que sentís el despertador, va sentir la veu de la seva tia que el cridava: el dia havia començat. Hauria preferit sentir la veu de la seva mare, però les coses passades ja … [Llegeix més...] about El petó

Com cada dia, la Nati, amb lentitud es desperta, desplega els braços que l’abracen. Els estira a poc a poc i acarícia, amb la punta dels dits, aquella pell fina i delicada, aquella pell que al seu marit tant li agradava. No té pressa, ningú l’espera. Repassa els seus records, com si comptés … [Llegeix més...] about La Vellesa