Sense saber ben bé com va arribar al món un virus assassí: covid-19, el virus es va estendre com si fos oli en un bassal. Els governs, uns més que d’altres, intentaven protegir la gent. Els hospitals i les funeràries no donaven l’abast. I molts poblets petitets es van despoblar a causa de les morts i desplaçaments de molts habitants que en fugien.
En el poblet Campi qui pugui, només hi van quedar dos matrimonis que no van voler ser evacuats cap a una residència. Els dos matrimonis no tenien família i es valien per ells mateixos. Va venir el fred fort, i, a dues setmanes de Nadal el Quico es va posar malalt. Van trucar al metge que els va dir que tenia pinta de covid… Ai! qui ho havia de dir si només eren quatre persones. La Paquita plorava i li deia al seu Quico: “No em deixis marit, si te’n vas tu, jo també vindré”.
Després de molts dies de metge amunt i metge avall. De moltes herbes remeieres i cataplasmes ben calents, bafos de Vicks vaporub, caldos ben calents i nutritius i l’antibiòtic receptat, l’home va aixecar les orelles.
Nadal va trucar la porta i estaven més sols que dos mussols. Cantaven nadales per distreure’s de la soledat i tristesa. Aquest any no hi hauria sopar. Cada veí com les ovelles, al seu corral. Separats per un corriol que, quan tot va bé, tot fa baixada.
Ja era fosc quan van sentir que rascaven la porta. Es van espantar i la Paquita, decidida, va agafar un bastó i, amb precaució, va obrir la porta. Una poteta negra es va posar entremig impedint que la tanqués, i la va obrir del tot. Era un gosset cadellet, tot negre com la nit, amb dos ullets com dues estrelles. La Paquita cridà: corre, vine Quico, que tenim visita! L’home s’hi atansà i el quisso el llepà. “Ai, quisso que estàs fredet, que potser et trobes sol i vols passar el Nadal amb aquest parell de vellets? Entra que encara queda sopeta i et farà passar el fred”. El ”peludet” va entrar, i aquella casa es va omplir d’alegria, tot eren rialles i és que a Rai li agradava aquella casa, els braços que l’abraçaven i les sopetes que li donaven.
Nadal porta sorpreses i torrons per qui en vol!!! BON NADAL 2020
Molt tendre, Maria Teresa. I si el gosset era tan bonic com el de la foto, no m’estranya que els dos vellets estiguessin tan contents. Gràcies!
Moltes gràcies, Shaudin!
El teu comentari m’anima molt en aquests dies tan especials.
Sí, el Rai és un gosset preciós i molt afectuós. Ell existeix, la resta tot és inventat, producte de la imaginació.
Perdona el retard a contestar-te. Problemes amb l’ordinador.
Et desitjo unes bones festes!!! Una forta abraçada!!!
Una historia muy tierna y al mismo tiempo real. La soledad de las personas mayores y el vacío que llena el perrito.
Gràcies, Pilar, el teu comentari!!
Una abraçada prenadalenca
Una mica d’alegria positiva cura molts mals moments! El relat és emotiu, gràfic, agradable, concís… Molt tendre! Aquest any encara patim els efectes de la COVID, i per això el relat encara és ben actual! Una gran abraçada, Maria Teresa 😘😘
Oooh, quina sorpresa més agradable!
Moltes gràcies, Vicenç, ara tinc més ànims per continuar!
Una abraçada immensa!!!