Sóc
Sóc massa foc
Sóc massa aigua
Sóc massa llum
i també foscúria
Sóc massa amor i patiment
Sóc solitud plena de tu.
Sóc…
Maria Teresa Galan
Vaig néixer a Barcelona i he dedicat la meva vida a l’ensenyament —a més de la meva família.
Els meus primers anys de professió van ser fent classe a nens i nenes de 5 i 6 anys. Més endavant, i després de diverses experiències laborals, em vaig decidir a fer els estudis oficials de “professorat de català” per a adults.
Vaig participar en la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i em vaig dedicar plenament a l’ensenyament de la llengua catalana. Els darrers anys compaginava les classes amb l’assessorament lingüístic.
Amb la jubilació, per fi vaig poder tenir temps per llegir. I, ja se sap que, llegint, llegint, neixen les ganes d’escriure.
Així és com m’he anat endinsant en el món de l’escriptura, especialment relats curts i, més recentment, algunes poesies.
Sóc membre de l’Associació de Relataires en Català, i he participat i quedat finalista en diversos concursos literaris.
Els meus relats es poden trobar en diferents reculls de contes –fins i tot en algun programa de ràdio!– i, sobretot, publicats aquí i allà, a diferents blogs i revistes, d’internet i paper.
El desembre de 2015 vaig publicar el meu primer llibre, un recull de relats titulat Històries quotidianes.