Abans d’anar a dormir, quan les parpelles es clouen,
veig en la meva memòria,
ferides greus que no es guareixen:
Setmana Santa
De groc vestia la platja,
plena de creus ben clavades,
paraules crucificades,
dignitat ultratjada.
El racó de Maria Teresa Galan Buscató
Abans d’anar a dormir, quan les parpelles es clouen,
veig en la meva memòria,
ferides greus que no es guareixen:
Setmana Santa
De groc vestia la platja,
plena de creus ben clavades,
paraules crucificades,
dignitat ultratjada.
Està bastant bé aquest poema teu de les creus grogues.
M’agrada perquè fa pensar en la curtesa de la vida, i té una certa melancolia suau, com si fós un suc de taronja comprat de fàbrica, és a dir, una cosa suau i prou bona però tampoc meravellosa.
Et seguiré llegint ocasionalment, si puc.
Una abraçada.
Gràcies per aquesta nova sorpresa, Marc. T’agraeixo el comentari. Són boniques les comparacions i les metàfores que hi fas. T’agrada escriure?
Una abraçada,