En el dia de la Dona

Mirar on som i on volem arribar

Aquest any, com l’any passat i l’anterior, és un any de tragèdies immenses per la humanitat, i la dona en paga la factura més cara. No podem comparar, simplement lluitar.

Com podem dir que és el dia de la dona treballadora quan no hi ha treball? Hi ha una crisi instal·lada a casa nostra que ja fa anys que dura i que complica cada vegada més la posició de la dona dins de la societat, en tots els camps: feina, família, valors morals…

Sempre hi ha moltes més dones de les que veiem, i totes compten.

Dones que tenen la sort de treballar però han de lluitar perquè el dia a dia no les engoleixi. Lluiten per la dignitat, per la igualtat de drets, per la vida…

Les dones que fugen de la mort perseguides per guerres que ni tan sols elles han votat; que porten els seus fills a braços i els han d’alletar de no se sap què, perquè no els queda llet!

Les dones velles que han lluitat tota la vida i han d’abandonar tot el que han construït per seguir la seva família, aquesta dona que ja no pot caminar, que ja no li queda ni gota d’esperança, que la seva feina és no donar feina i continuar vivint.

L’àvia que veu com la vida l’ofega perquè els fills i els néts no poden viure, que cauen en depressions i que les drogues se’ls emporten; i cada dia, aquesta àvia, es renta la cara amb les llàgrimes que li rodolen galta avall…

Dones maltractades per les seves parelles que amb mirada d’odi els claven un ganivet. DONES, DONES, DONES, DONES DEL SEGLE XXI!!

Voldria fer una crida per a totes les dones, siguin de la condició que sigui, joves o velles, perquè els Drets Humans siguin respectats pels governs, per la família i per la societat. Prou assassinats, prou violència de gènere, PROU, PROU, PROU!!

JA N’HI HA PROU.

Habitació pròpia

Aquest fantàstic escrit reflexiu de l’Imma Monsó m’ha fet pensar en la meva mare i també, en més modern, en mi.

En el meu cas, per no voler dependre d’un home, vaig treballar tota la vida amb feina “productiva”, sense cap mena d’ajuda. He treballat molt, moltíssim, en feina “improductiva”, i he sacrificat hores de dormir per poder estudiar i fer allò que volia. I quan vaig arribar a la jubilació vaig començar a fer realitat el meu somni particular: escriure!

Feliç Dia de la Dona